Cada vegada fem servir més eines d’intel·ligència artificial en el nostre dia a dia. ChatGPT i altres eines similars ens ajuden a resoldre dubtes, preparar documents, buscar idees o redactar textos. També podem demanar a aquestes eines que analitzin una fotografia, transformin una imatge o treballin amb un document que hi hem pujat.
Tot sembla molt senzill: escrivim una pregunta, adjuntem un arxiu i obtenim una resposta en pocs segons. Però, enmig d’aquesta facilitat, és habitual que oblidem fer-nos una pregunta important: quina informació estem compartint amb aquestes eines i què en poden fer?
No és una qüestió que afecti només els infants i els adolescents. Els adults també podem compartir dades personals, fotografies familiars, documents de feina o converses privades sense pensar gaire en les conseqüències. Per això, si volem educar els més joves en un ús responsable de la tecnologia, el primer pas és revisar també els nostres propis hàbits.
Per què hem de vigilar què compartim amb la IA?
Quan escrivim una pregunta a ChatGPT o a una altra eina d’intel·ligència artificial, el servei rep aquesta informació i la tracta d’acord amb les seves condicions, la seva política de privacitat i la configuració del compte.
Les dades que es poden recollir i la manera com s’utilitzen varien segons la plataforma. Alguns serveis poden conservar les converses durant un temps, utilitzar determinats continguts per millorar els seus models o recollir informació tècnica sobre el dispositiu i l’ús de l’aplicació. D’altres ofereixen opcions per limitar aquests usos. Per tant, no podem donar per fet que totes les eines funcionen igual: cal consultar les condicions de cada servei i revisar-ne la configuració de privacitat.
El problema és que, quan conversem amb un assistent d’IA, podem acabar explicant-li moltes més coses de les necessàries. Com que les respostes semblen personals i adaptades al que li expliquem, és fàcil oblidar que no estem parlant amb una persona de confiança, sinó amb un servei digital que processa la informació que li proporcionem.
Per exemple, si volem demanar consell sobre un conflicte entre amics, podem descriure la situació sense donar noms, adreces ni altres detalls que permetin identificar les persones implicades. L’eina ens donarà la mateixa resposta igualment.
No cal memoritzar una llista interminable de dades prohibides. El més important és entendre quina informació ens pot identificar, permetre localitzar-nos o revelar aspectes privats de la nostra vida. Hi ha algunes categories amb les quals convé tenir una precaució especial: dades personals que permeten identificar-nos, informació sobre la nostra ubicació i les nostres rutines, contrasenyes i dades d’accés, informació sensible o confidencial (dades mèdiques, informació financera, detalls de la nostra vida privada), etc.
Per què no hauríem de pujar imatges d’altres persones a les eines d’intel·ligència artificial?
Aquest és un dels riscos que més ha crescut amb la popularització de les eines capaces de generar i modificar imatges. Avui podem pujar una fotografia i demanar que la transformin en un dibuix, que canviïn el fons, que modifiquin l’aparença d’una persona o que la situïn en una escena diferent.
Pot semblar un joc inofensiu, però hi ha una qüestió que no podem passar per alt: quan pugem la fotografia d’una altra persona a una eina d’IA, estem compartint la seva imatge amb un servei extern sense que necessàriament en sigui conscient.
Una fotografia en què una persona es pot identificar és una dada personal. Per tant, utilitzar-la amb una eina d’intel·ligència artificial implica proporcionar aquesta informació a una plataforma que la tractarà d’acord amb les seves condicions i la seva política de privacitat.
Això ens afecta tant si som adults com si som infants. Pot passar que un nen vulgui convertir la fotografia d’un company de classe en un personatge de videojoc, però també que un adult pugi una fotografia d’un amic, d’un familiar o d’un fill per provar un filtre o generar una imatge divertida. En tots dos casos, hem de tenir present que la persona que apareix a la fotografia té dret a la seva privacitat i a decidir sobre l’ús de la seva imatge.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) és especialment clara en aquest punt: recomana no utilitzar imatges en què apareguin altres persones per generar contingut nou a partir d’aquestes imatges. Una pràctica que pot començar com una broma pot acabar vulnerant la privacitat d’algú o tenint conseqüències més greus.
També hem de recordar que trobar una fotografia a internet o rebre-la en un grup de missatgeria no vol dir que puguem fer-ne qualsevol ús. Que una imatge sigui accessible no significa que tinguem permís per modificar-la, transformar-la o compartir-la amb altres serveis.
I què passa amb les captures de pantalla i altres arxius?
Les eines d’intel·ligència artificial no només permeten escriure preguntes o pujar fotografies. També poden analitzar documents, presentacions, captures de pantalla, enregistraments d’àudio i altres arxius.
Abans de compartir-ne un, cal revisar què hi apareix. Una fitxa escolar, una captura d’una conversa o un treball poden contenir noms, fotografies, adreces o informació d’altres persones. Les imatges també poden incloure metadades, segons el dispositiu i la manera com s’hagin tractat.
Per exemple, si un infant vol que ChatGPT l’ajudi a entendre un exercici, potser n’hi ha prou amb copiar l’enunciat, sense necessitat de fotografiar el full sencer amb el seu nom i les dades de l’escola. De la mateixa manera, si un adult vol resumir un document de feina, abans ha de comprovar que no conté informació confidencial o dades personals que no està autoritzat a compartir.
La pregunta que ens hem de fer abans de pujar qualsevol arxiu és senzilla: l’eina necessita realment tota aquesta informació per ajudar-me? Si la resposta és que no, és millor compartir només la part imprescindible.
Com podem protegir la nostra privacitat?
No es tracta de deixar d’utilitzar aquestes eines ni de desconfiar de qualsevol aplicació, sinó d’incorporar alguns hàbits que ens ajudin a fer-ne un ús més conscient i responsable.
‒ Pensar abans d’escriure o pujar un arxiu. Abans d’enviar una consulta, podem preguntar-nos si hi estem incloent alguna dada personal que no és necessària. El mateix passa amb les fotografies i els documents: cal revisar què contenen abans de compartir-los.
‒ Utilitzar exemples ficticis. Si volem explicar una situació personal, podem canviar els noms i eliminar els detalls que permetin identificar les persones implicades. Així podem obtenir orientació sense exposar informació privada.
‒ Compartir només el context necessari. De vegades, una eina d’IA necessita una mica d’informació per entendre què li demanem. Però això no significa que necessiti saber-ho tot. Cal distingir entre les dades que ajuden a formular una bona pregunta i les que no aporten res.
‒ Respectar la privacitat dels altres. No hem de compartir fotografies, converses privades ni dades personals d’altres persones sense tenir-ne autorització. I, especialment, no hem d’utilitzar imatges de tercers per generar contingut nou amb IA.
‒ Revisar les condicions i la configuració de cada eina. Abans de començar a utilitzar un servei, convé comprovar quines dades recull, com les tracta, durant quant de temps les conserva i quines opcions de privacitat ofereix. Si l’utilitzen menors, també cal revisar l’edat mínima d’ús i les condicions específiques de la plataforma.
‒ Acompanyar els infants i donar exemple. No podem demanar als nens i nenes que protegeixin la seva informació personal si nosaltres no ho fem. És important parlar d’aquests temes en família, explicar per què prenem determinades precaucions i aplicar els mateixos criteris quan utilitzem aquestes eines.
La privacitat també forma part de l’educació digital
La intel·ligència artificial ja forma part de moltes eines que utilitzem per aprendre, treballar, crear i comunicar-nos. Per això, saber fer-la servir no és suficient: també hem d’entendre’n els límits i les responsabilitats que comporta.
A Codelearn creiem que aprendre tecnologia no consisteix només a saber utilitzar aplicacions o programar. També implica entendre com funcionen les eines digitals, desenvolupar el pensament crític i aprendre a prendre decisions responsables.
I aquest aprenentatge no és exclusiu dels infants. Els adults també hem de revisar els nostres hàbits i ser conscients de la informació que compartim. Al capdavall, protegir la nostra privacitat i respectar la dels altres és una responsabilitat compartida i una habilitat essencial per viure en un entorn cada vegada més digital.
