Quan arriba el setembre, moltes famílies es troben davant d’una mateixa decisió: a quina activitat extraescolar apuntem els nostres fills?
Les opcions són moltes: esport, música, idiomes, art, teatre, robòtica, programació… Cadascuna té les seves particularitats i no existeix una activitat que sigui la millor per a tots els infants. Però, més enllà de la disciplina concreta, hi ha una pregunta que val la pena fer-se: què hauria d’aportar realment una bona activitat extraescolar?
Una activitat extraescolar no hauria de ser simplement una manera d’omplir una tarda lliure. Ben plantejada, pot convertir-se en un espai en què l’infant aprengui coses noves, s’enfronti a reptes, descobreixi els seus interessos i, sobretot, comprovi per si mateix que és capaç de fer coses que abans no sabia fer.
Que li vingui de gust aprendre
Els infants aprenen millor quan senten curiositat per allò que estan fent. Això no vol dir que una activitat hagi de ser sempre fàcil o que tot hagi de resultar divertit. Aprendre també requereix esforç i hi ha moments en què les coses no surten a la primera. Però hi ha una diferència important entre esforçar-se perquè volem aconseguir alguna cosa i fer-ho simplement perquè ens ho han demanat.
Una bona activitat extraescolar hauria d’aconseguir que l’infant hi vulgui participar, que tingui curiositat i que trobi alguna cosa que el motivi. Per això, quan pensem a apuntar el nostre fill a una activitat, no n’hi ha prou de preguntar-nos què aprendrà. També ens hauríem de preguntar si li interessa i si pot arribar a gaudir del mateix procés d’aprenentatge.
Al capdavall, una de les millors coses que pot aportar una activitat extraescolar és que un infant descobreixi que aprendre alguna cosa nova pot ser una experiència estimulant.
Que pugui fer coses per si mateix
És important que l’infant tingui un paper actiu. No és el mateix escoltar com es fa una cosa que intentar fer-la. No és el mateix seguir instruccions pas a pas que prendre decisions. I tampoc és el mateix completar una activitat perquè un adult ens diu exactament què hem de fer que trobar la nostra pròpia manera de resoldre un repte.
Els infants necessiten explicacions i acompanyament, però també necessiten oportunitats per provar, equivocar-se i trobar solucions per si mateixos. Una bona activitat extraescolar hauria de deixar espai per a aquesta autonomia. Que un infant aconsegueixi fer alguna cosa sense que un adult li digui tota l’estona com ha de fer-ho té un valor que va molt més enllà de l’activitat concreta: l’ajuda a guanyar confiança i a entendre que pot afrontar determinades dificultats per si mateix.
Que trobi reptes a la seva mida i aprengui dels errors
Aprendre consisteix, en bona mesura, a enfrontar-se a coses que encara no sabem fer. Per això, una bona activitat extraescolar hauria de plantejar reptes adequats per a cada infant. Si tot resulta massa senzill, probablement perdrà l’interès. Si tot és massa difícil, pot acabar pensant que no és capaç de fer-ho.
La clau és trobar un punt intermedi i permetre que hi hagi una progressió. No tots els infants han d’avançar al mateix ritme ni fer exactament les mateixes coses. L’important és que cadascú pugui partir d’allò que ja sap i afrontar a poc a poc nous desafiaments. I, en aquest procés, equivocar-se hauria de ser una cosa normal.
Quan alguna cosa no funciona, podem donar-la per perduda o intentar esbrinar què ha passat i tornar-ho a provar. Una activitat educativa hauria d’oferir un entorn en què els infants puguin fer-se preguntes, canviar d’estratègia i tornar-ho a intentar. Així aprenen que un error no ha de ser necessàriament el final: pot ser simplement una pista que ens ajudi a trobar una solució.
Que pugui crear i veure els seus progressos
Aprendre alguna cosa i utilitzar-la per crear són dues experiències diferents. Un infant pot aprendre com funciona una eina, una tècnica o una determinada disciplina, però quan té l’oportunitat d’utilitzar aquests coneixements per crear alguna cosa pròpia, ha de prendre decisions, fer proves i pensar com vol que sigui el resultat.
Pot ser una cançó, un dibuix, una construcció, un projecte científic o un videojoc. El resultat dependrà de l’activitat, però l’experiència és semblant: passar d’aprendre alguna cosa a utilitzar-la per fer alguna cosa pròpia.
I encara hi ha més. Quan un infant aconsegueix acabar un projecte, resoldre un problema que semblava complicat o superar un repte després de diversos intents, pot comprovar que ha avançat. Aquest progrés és important. No es tracta de dir constantment als infants que poden aconseguir-ho tot, sinó de donar-los oportunitats reals per descobrir què poden fer quan tenen temps, acompanyament i ganes d’intentar-ho.
Que l’ajudi a aprendre a pensar
Quan parlem d’una activitat extraescolar, sovint pensem en la disciplina que s’hi aprèn: futbol, anglès, piano, pintura o programació. Però una activitat pot aportar molt més que aquest coneixement concret. La manera d’aprendre també és important: és important si l’infant pot avançar al seu ritme, si té oportunitats per experimentar, si pot prendre decisions i si els reptes estan adaptats a les seves capacitats.
A Codelearn, entenem la programació des d’aquesta perspectiva. Programar no consisteix únicament a aprendre un llenguatge o escriure codi. Quan un infant programa, ha d’entendre un problema, dividir-lo en parts, plantejar una solució, provar-la, detectar què no funciona i buscar una alternativa. És a dir, aprèn a pensar.
Per això, a Codelearn la programació és una eina, però no el límit de l’aprenentatge. Els alumnes treballen també aspectes relacionats amb les matemàtiques, la lògica i la resolució de problemes. A més, la plataforma compta amb diferents gimnasos en què poden practicar altres habilitats d’una manera dinàmica, com ara les notes musicals, els escacs, els idiomes i diferents exercicis d’entrenament mental.
La idea és oferir una experiència d’aprenentatge àmplia, en què la tecnologia serveixi per experimentar, resoldre, crear i descobrir noves maneres d’afrontar un repte. Perquè aprendre programació no ha de significar necessàriament aprendre únicament programació. Pot ser una manera de entrenar la ment i desenvolupar eines per afrontar allò que encara no sabem fer.
En definitiva, què fa que una extraescolar sigui bona?
No existeix una activitat perfecta per a tots els infants. Cadascun té els seus propis interessos, la seva personalitat i la seva manera d’aprendre. Però sí que podem buscar algunes coses: que l’activitat desperti el seu interès, que li permeti participar-hi activament, que li plantegi reptes adequats i que li doni marge per equivocar-se i tornar-ho a intentar.
També que tingui oportunitats per crear i que pugui reconèixer els seus propis progressos. Perquè, al final, una bona activitat extraescolar no hauria de limitar-se a ensenyar una disciplina, sinó que hauria d’aconseguir que l’infant acabi cada vegada amb alguna cosa més que quan va començar: un nou coneixement, una nova habilitat, una idea que abans no tenia o la satisfacció d’haver aconseguit alguna cosa que al principi semblava difícil.
I, sobretot, hauria d’ajudar-lo a descobrir una cosa que l’acompanyarà molt més enllà d’aquesta activitat: que aprendre és una manera de créixer i que sempre pot trobar una manera de continuar avançant.