Els llenguatges de programació són sistemes estructurats de comunicació que permeten donar instruccions específiques a màquines i ordinadors per tal que duguin a terme les accions que siguin necessàries per assolir uns objectius determinats. Mitjançant els llenguatges de programació, els programadors poden comunicar-se amb les màquines utilitzant el seu idioma (la programació), gràcies al qual poden escriure instruccions o seqüències d’ordres en forma d’algorismes i indicar als sistemes informàtics què volen que facin.
Fa poques setmanes vam parlar sobre els llenguatges de programació més populars actualment i vam veure que alguns d’aquests llenguatges fins i tot eren una evolució d’altres que s’havien creat prèviament, de manera que s’assemblaven molt entre ells. D’altra banda, aquest curs també hem conegut alguns dels elements bàsics que es poden trobar en la majoria de llenguatges, tant si s’assemblen molt o poc entre ells. Així, com que hi ha tants llenguatges de programació diferents, avui volem explicar com podem classificar-los a partir de diversos criteris de classificació.
Classificació per nivell
Una manera de classificar els llenguatges és tenint en compte el seu nivell d’abstracció, és a dir, si s’assemblen més o menys a la manera de comunicar-se de les màquines. En aquest cas, els podem dividir en tres grups:
- Llenguatge màquina: és el llenguatge que les màquines entenen directament, és a dir, que utilitza només zeros i uns (binari).
- Llenguatge de baix nivell: són llenguatges que s’apropen molt a la manera de comunicar-se d’una màquina, però no arriben a binari. El principal desavantatge d’aquests llenguatges és que són específics per a cada màquina. Dins d’aquest grup, el llenguatge més característic és el llenguatge Assemblador.
- Llenguatge d’alt nivell: són llenguatges que s’apropen més a la manera de comunicar-se de les persones. Són portables i el seu ús fa molt més fàcil els processos d’escriure, llegir i modificar els programes. Python o C++ són dos exemples de llenguatges d’alt nivell.
Classificació per paradigma
Una altra manera de classificar-los és segons els paradigmes de programació, que determinen les diferents maneres d’estructurar i ordenar les accions que ha de dur a terme un programa. En aquest cas, podem distingir entre:
- Llenguatges imperatius: en aquest tipus de llenguatge, el programador especifica la seqüència d’operacions que el programa ha de dur a terme per resoldre el problema. PHP, Java o Python són alguns exemples de llenguatges imperatius.
- Llenguatges declaratius: en aquest cas, el programador especifica el resultat desitjat i és el llenguatge l’encarregat d’aconseguir fer allò que calgui per obtenir-lo. Alguns exemples de llenguatges declaratius són Prolog, Lisp i Haskell.
Classificació per la seva compilació
En tercer lloc, podem classificar-los també segons la seva compilació, que és el procés de traducció o interpretació dels programes a llenguatge màquina per tal que aquestes els puguin entendre. Hi ha dos tipus de llenguatges seguint aquest criteri:
- Llenguatges interpretats: funcionen una mica com un intèrpret humà quan fa la traducció simultània d’un orador que està parlant en un altre idioma. El programa es tradueix en temps d’execució, és a dir, en el mateix moment que s’utilitza; l’intèrpret llegeix una línia, es tradueix i s’executa. JavaScript i PHP són dos exemples de llenguatges interpretats.
- Llenguatges compilats: funcionen com un traductor humà que agafa una obra completa i la tradueix sencera. En comptes de fer-ho línia a línia, el programa es tradueix completament a un llenguatge proper al llenguatge de la màquina abans d’executar-lo, generant així un fitxer objecte. En el moment d’executar, es fa servir el programa objecte. Java i C++ són dos exemples de llenguatges compilats.
Classificació per propòsit
Per últim, destaquem també la classificació segons el propòsit de cada llenguatge, és a dir, l’ús que se’n vol fer. En aquest cas, els dividim en els grups següents:
- General: són llenguatges que han estat pensats per resoldre múltiples problemes. Java i Python són llenguatges de propòsit general.
- Específic: són llenguatges que estan pensats per a una cosa en concret i que no té sentit utilitzar fora del seu àmbit d’actuació. Per exemple, SQL és un llenguatge específic.
A Codelearn intentem que els nostres alumnes coneguin el màxim número possible de llenguatges de programació i per això hem dissenyat un pla d’estudis detallat que segueix un ordre coherent a l’hora d’aprendre diferents llenguatges i tecnologies. Centrar-nos en un únic llenguatge no tindria gaire sentit si tenim en compte que la tecnologia avança cada dia més ràpid i, per tant, no podem saber quins llenguatges de programació hauran d’utilitzar els infants d’avui quan s’hagin fet grans.
Els llenguatges més populars avui en dia poden estar totalment obsolets d’aquí a uns anys, però si aconseguim que aprenguin les bases de la programació i entenguin el funcionament de la majoria dels llenguatges de l’actualitat, en un futur seran capaços de trobar-hi similituds i aprendre nous llenguatges fàcilment. Contacta amb nosaltres per conèixer detalladament el mètode Codelearn i sumar-te a l’aventura de programar.