11 de Febrer: Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Ada Lovelace és considerada com la primera programadora de la història

L’escletxa de gènere a les branques STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) continua mantenint-se arreu del món. A nivell universitari, les noies representen un 35% del total d’estudiants matriculats en aquestes carreres: són un 15% dels graduats en enginyeria, un 19% dels que es graduen en informàtica i un 38% dels estudiants graduats en matemàtiques.

Des de l’any 2016, cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, un dia que va ser proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu d’aconseguir un accés equitatiu a aquests àmbits per part de les dones i les nenes, promovent així la igualtat de gènere a través de la participació de la dona al món científic i tecnològic.

Al llarg de la història, són moltes les dones que han contribuït als avenços científics i tecnològics. En molts casos, el seu treball ha estat invisibilitzat durant molts anys, malgrat que la seva feina ens ha conduit fins on som avui. Aprofitant la celebració d’aquest dia, avui coneixerem sis dones històricament importants per al sector tecnològic i la feina que van dur a terme els segles XIX i XX.

Ada Lovelace

Si volem començar pel principi, ho hem de fer amb Ada Lovelace. Ada Byron o Ada Lovelace (1815-1852) va ser la primera programadora en la història dels ordinadors. La raó per la qual és considerada com la primera programadora és que va ser la primera persona que va introduir un algorisme codificat en una màquina que a dia d’avui equivaldria a un ordinador. La màquina en qüestió, dissenyada pel matemàtic anglès Charles Babbage, era una màquina analítica que havia estat pensada només per fer càlculs de nombres, i va ser Ada Lovelace qui es va adonar que podia servir per moltes coses més i hi va voler introduir informació xifrada.

Ens situem a meitats del segle XIX i, en realitat, la història d’Ada Lovelace trenca estereotips de gènere per totes bandes: el seu pare era un amant de les lletres i la poesia, mentre que la seva mare era aficionada a les matemàtiques, i com que aquesta última volia allunyar-la del seu pare i els seus gustos es va assegurar de donar-li la millor formació en ciència i matemàtiques. Sens dubte, tota aquesta formació va acabar donant els seus fruïts i tots li devem moltes coses.

Henrietta Swan Leavitt

Avancem uns quants anys i saltem a la segona meitat del segle XIX. És el moment de parlar de Henrietta Swan Leavitt (1986-1921), que formava part de les “Les computadores de Harvard”, un grup format per vora un centenar de dones que treballaven fent càlculs a l’observatori de la Universitat de Harvard a partir de l’observació de les estrelles mitjançant fotografies de vidre. De moltes d’aquestes treballadores se’n desconeix el nom, però una de les més destacades va ser Henrietta Swan Leavitt.

Mitjançant l’estudi d’unes plaques de vidre determinades, l’astrònoma Swan Levitt va aconseguir calcular una distància a l’espai. Gràcies a aquest descobriment es va poder establir una escala de distàncies i començar a mesurar l’univers. I aquests càlculs són els que anys després van ajudar l’astrònom Edwin Hubble a descobrir que hi havia més galàxies a part de la nostra i van contribuir al treball d’Albert Einstein i la seva teoria general de la relativitat.

Grace Murray Hopper

Ens situem als anys 40 del segle XX. Grace Hopper (1906-1992) va ser una de les pioneres de les ciències de la computació. Va ser una de les primeres programadores del Mark I, un ordinador electromecànic construït a Harvard el 1944 i que es basava en la màquina analítica de Charles Babbage, aquella màquina per fer càlculs matemàtics de la qual hem parlat quan hem vist el treball d’Ada Lovelace.

Grace Hopper és especialment coneguda per ser la creadora del primer compilador de llenguatges, que és com un traductor entre el llenguatge de les persones i els llenguatges de programació, la qual cosa va portar al desenvolupament de COBOL, un llenguatge de programació dissenyat per a poder-se utilitzar a qualsevol ordinador. Aquest llenguatge no només era universal sinó que tampoc requeria de coneixements específics de programació gràcies al seu alt grau de compilació: utilitzava una sintaxi que s’assemblava molt a l’anglès, en comptes d’utilitzar símbols més propis d’un llenguatge de programació.

Hedy Lamarr

Hedy Kiesler Markey (1914-2000), més coneguda com a Hedy Lamarr, va ser una actriu amb molt d’èxit, però també una gran inventora a qui li hem de donar les gràcies per invents com el Wi-Fi. Lamarr va ser una de les inventores del que s’anomena l’espectre eixamplat per salt de freqüència, que és un sistema de codificació de les transmissions.

Tot i que aquesta tècnica va ser proposada durant la Segona Guerra Mundial al govern dels Estats Units, finalment no es va aplicar fins als anys 60, també en l’àmbit militar, per interceptar comunicacions i detectar torpedes. Entre els seus usos posteriors hi podem trobar els sistemes de GPS, les transmissions entre vehicles espacials i la Terra o el nostre estimat Wi-Fi.

Jean E. Sammet

Avancem uns quants anys per conèixer a la matemàtica Jean E. Sammet (1928-2017). Tot i que al principi no li agradava la informàtica, a poc a poc s’hi va anar introduint i va formar part del grup que va desenvolupar COBOL, el llenguatge universal del qual hem parlat abans gràcies a Grace Hopper. Tanmateix, la raó per la qual se la considera pionera dels llenguatges de programació i el fet que més destaca de tota la seva trajectòria és que va ser la desenvolupadora de FORMAC, el primer llenguatge de programació per a la manipulació simbòlica, que era una extensió del popular FORTRAN.

Mary Allen Wilkes

Tanquem aquesta llista amb Mary Allen Wilkes, nascuda el 1937 a Chicago, considerada com la primera persona que va utilitzar un ordinador a casa seva. Al contrari que les altres dones de les que hem parlat, Mary Allen Wilkes no partia d’una base científica o matemàtica; havia estudiat Filosofia, però precisament per això disposava d’una ment molt lògica i en aquella època es va poder endinsar fàcilment dins el món de la informàtica.

Va treballar per a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on es va dedicar a desenvolupar un sistema operatiu per a LINC, el primer «mini ordinador», un pas previ als ordinadors que tenim a casa (es podia col·locar sobre una taula) i un avenç respecte als grans ordinadors d’aquella època. Se’l va poder endur a casa i convertir-se així en la primera usuària d’un ordinador privat. Anys després va abandonar el món de la programació i va estudiar Dret per treballar d’advocada, que era el que sempre havia volgut fer.