En un moment en què la competència digital ja no és un valor afegit, sinó una necessitat, Micro:bit s’ha consolidat com una de les eines educatives més efectives per introduir els infants al món de la programació i l’electrònica. La seva força no rau només en el que és capaç de fer, sinó en com ho fa: simplificant la tecnologia sense banalitzar-la.
Micro:bit és una petita placa electrònica que inclou diversos sensors i actuadors integrats, i que pot ser programada mitjançant un llenguatge de programació senzill i intuïtiu. A través de projectes interactius, fomenta la creativitat i l’habilitat de resolució de problemes dels alumnes. La manera més habitual de treballar-hi és mitjançant la plataforma gratuïta MakeCode, però també es poden fer servir llenguatges com Python, JavaScript o Scratch.
La Micro:bit va ser desenvolupada per la BBC al Regne Unit l’any 2015 amb l’objectiu d’apropar la programació a estudiants de primària i secundària. Des d’aleshores, ha guanyat popularitat arreu del món i ha estat adoptada per molts centres educatius com a part dels seus programes STEAM.
Sensors i connectivitat
Tot i que té una mida reduïda, la Micro:bit incorpora diversos sensors integrats (acceleròmetre, brúixola, sensor de temperatura i de llum, entre d’altres) per poder recollir dades del seu entorn. El microcontrolador de la placa és capaç de processar aquestes dades rebudes i enviar senyals que provoquin canvis en l’estat d’alguns dels actuadors integrats de què aquesta disposa.
D’altra banda, la placa Micro:bit no només pot actuar sobre els dispositius que porta integrats, sinó que també es pot comunicar amb altres dispositius mitjançant connexions amb o sense fil. Això fa possible dur a terme projectes que involucrin la comunicació entre diversos Micro:bits o amb altres dispositius, com ara telèfons mòbils i ordinadors.
L’any 2020 es va presentar la segona versió de la Micro:bit, que incorpora també micròfon, altaveu integrat, més memòria i capacitat de processament, connectivitat millorada i botons capacitius que responen al tacte. La Micro:bit V2 millora l’experiència d’aprenentatge i amplia les capacitats del dispositiu, incorporant noves característiques a una placa robusta, assequible i pensada per ajudar l’alumne a experimentar sense necessitat de coneixements previs d’electrònica avançada.
Per què s’utilitza tant en educació?
La placa Micro:bit s’ha convertit en una eina clau per a l’educació STEAM perquè permet treballar competències tècniques i habilitats transversals alhora.
‒ Aprenentatge pràctic i significatiu: els alumnes poden veure i provar immediatament el resultat del seu codi. Aquest feedback instantani incrementa la motivació i facilita la comprensió.
‒ Desenvolupament del pensament computacional: programar implica descompondre problemes, estructurar solucions, identificar errors i millorar-les. Són habilitats clau que van més enllà de la programació i la tecnologia, ja que es poden aplicar a qualsevol àmbit.
‒ Creativitat aplicada: Micro:bit no imposa un únic camí; es pot utilitzar en projectes científics, artístics, domòtics o de robòtica bàsica, tot integrant la tecnologia amb altres disciplines.
‒ Porta d’entrada a la robòtica i l’IoT: gràcies als seus pins i a la connectivitat sense fils, es poden crear sistemes automatitzats i dispositius connectats, introduint de manera progressiva conceptes d’Internet de les Coses.
Una eina pensada per democratitzar la tecnologia
La placa Micro:bit no es va crear com un producte comercial convencional, sinó com una iniciativa educativa amb voluntat d’impacte social. El seu disseny, documentació oberta i ecosistema de recursos didàctics reflecteixen aquest propòsit.
En un context en què els més joves interactuen constantment amb la tecnologia però rarament en comprenen el funcionament intern, aquesta placa ofereix una experiència diferent que permet passar de consumidor a creador. Amb els anys, la Micro:bit s’ha convertit en una referència en educació tecnològica a nivell internacional, ja que combina rigor, accessibilitat i aplicació pràctica. No és només una eina per aprendre a programar, sinó una manera d’entendre com funciona la tecnologia que ens envolta i que cada vegada té un pes més gran dins del nostre dia a dia.