La setmana passada vam parlar sobre programari lliure i us vam recomanar alguns programes molt útils per poder dur a terme diferents tasques. En aquesta mateixa línia, avui volem aprendre més coses sobre Linux, un sistema operatiu de codi obert, totalment lliure i gratuït.
En primer lloc, recordem que un sistema operatiu és un conjunt d’ordres i programes que gestiona el funcionament de tot el software que hi hagi dins d’un dispositiu (que pot ser un ordinador, un mòbil o una tauleta, per exemple) i estableix la comunicació entre el software i el hardware per posar en funcionament aquest últim.
Microsoft Windows, macOS i Linux son els tres sistemes operatius més populars que existeixen, però la principal diferència entre els dos primers i l’últim és que els dos primers son propietat de dues grans empreses i sempre hem de comprar una llicència per poder-los instal·lar i utilitzar, mentre que en el cas de Linux la majoria de distribucions no requereixen la compra de cap llicència perquè el codi de Linux pot ser utilitzat, copiat, modificat i distribuït lliurement, sempre que es faci sota la llicència GNU GPL (Llicència Pública General de GNU).
És important remarcar que, encara que estiguem parlant simplement de “Linux” per referir-nos a un sistema operatiu, moltes persones d’aquesta comunitat defensen l’ús del nom “GNU/Linux” per al conjunt del sistema, ja que en realitat Linux és només el nom del seu nucli i molts dels altres elements que formen aquest SO han estat desenvolupats pel projecte GNU. Per exemple, els mòbils Android utilitzen variants del nucli de Linux, però la resta d’elements que formen el conjunt del sistema estan personalitzats per al seu ús en mòbils i no son components GNU.
Els orígens de Linux
Els inicis d’aquest sistema operatiu els trobem precisament en la creació del projecte GNU, que va tenir lloc al començament de la dècada dels anys 80. El programador Richard Stallman va engegar aquest projecte l’any 1983 amb l’objectiu de crear un sistema similar a Unix (privat) i, dos anys més tard, va fundar la Free Software Foundation amb l’objectiu de finançar el desenvolupament del sistema operatiu i difondre el moviment del programari lliure. Finalment, l’any 1989 va redactar la Llicència Pública General de GNU, que estableix i garanteix les quatre llibertats essencials dels usuaris de programari lliure (poden utilitzar-lo, estudiar-lo, modificar-lo i distribuir-lo lliurement).
Paral·lelament, l’enginyer de software Linus Torvalds va començar a desenvolupar el nucli o kernel de Linux i l’any 1992 ja tenia la feina molt avançada. Com que el seu codi era obert, altres programadors podien modificar-lo i millorar-lo, i finalment aquestes dues parts van començar a treballar juntes per integrar els components GNU amb el kernel de Linux, un procés que donaria lloc a la creació del sistema operatiu GNU / Linux.
Les distribucions de Linux
En realitat, seria més precís parlar d’un conjunt de sistemes operatius i no d’un únic sistema. Les llibertats de modificar i distribuir Linux han fet que en sorgeixin moltes distribucions diferents. Una distribució és una versió de Linux que està adaptada per a diferents tipus d’usuari i de tasques. D’aquesta manera, encara que totes les distribucions estiguin basades en el nucli de Linux, la resta de components inclosos varien en cada cas en funció de l’objectiu que es vulgui assolir: hi ha distribucions per a ús domèstic, per a empreses, per a servidors, per a dispositius mòbils, per fer produccions audiovisuals, per al camp de la investigació, per a superordinadors… i una llarga llista de versions desenvolupades per realitzar tasques específiques.
La majoria d’aquestes distribucions son gratuïtes, però en alguns casos es comercialitza amb serveis afegits de suport i personalització.
La personalització és una de les característiques destacables de Linux, juntament amb el seu nivell de seguretat comparat amb altres sistemes operatius; generalment és més fàcil corregir qualsevol vulnerabilitat que pugui tenir el sistema perquè hi ha una gran comunitat de desenvolupadors que tenen accés al codi i poden detectar-les més fàcilment. Les opcions multitasca i la capacitat de treballar en mode multiusuari son també grans avantatges d’aquest conjunt de sistemes operatius, mentre que entre els seus desavantatges cal destacar la dificultat per aprendre a utilitzar Linux i les incompatibilitats d’alguns programes amb el sistema.
Linux forma part del nivell A dins del pla d’estudis de Codelearn i té la seva pròpia aventura a la plataforma online. Descobreix el mètode Codelearn i contacta amb el teu centre més proper per venir a provar la millor extraescolar de programació i robòtica per a nens i adolescents.