Avui és 11 de febrer i, com cada any des del 2016, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’accés a les professions dels àmbits científic i tecnològic és encara molt desigual entre homes i dones, un problema que comença a notar-se molt abans d’entrar al món laboral, en el moment d’escollir entre els diferents itineraris d’estudi als instituts i les universitats.
La manca de referents per a les nenes i les adolescents continua existint, encara que durant els últims anys s’han començat a visibilitzar les històries de moltes dones que van tenir un paper clau dins l’àmbit de les STEM. Avui parlarem d’algunes d’elles, ampliant així la llista de l’any passat de cinc programadores que has de conèixer o el primer recull de sis dones històricament importants per al sector tecnològic.
Top Secret Rosies
La programació i les matemàtiques van tenir cert protagonisme durant el període de la Segona Guerra Mundial, especialment a l’hora d’implementar noves tècniques d’espionatge i altres tipus d’eines de millora de l’estratègia bèl·lica i militar. L’any 1942, després del bombardeig de Pearl Harbor, l’exèrcit dels Estats Units va contractar un grup de sis dones matemàtiques per programar l’ENIAC, un dels primers ordinadors de propòsit general.
Aquest grup es coneixia com les Top Secret Rosies i estava format per Betty Holberton, Jean Bartik, Kathleen Antonelli, Marlyn Meltzer, Frances Spence i Ruth Teitelbaum. La seva contribució va fer que l’ENIAC, un projecte construït pels enginyers John Presper Eckert i John William Mauchly, fos molt més ràpid i precís que qualsevol altre dispositiu que s’hagués provat fins al moment. Així, un cop programat, la seva capacitat per realitzar càlculs sobre la trajectòria dels projectils va suposar una gran millora en l’atac del bàndol dels aliats.
Les Top Secret Rosies no només van contribuir a la fi del conflicte amb les seves aportacions, sinó que van desenvolupar noves bases de la programació, ja que en aquella època encara no existien els llenguatges de programació tal com els coneixem avui i el grup de treball va haver d’esbrinar el funcionament de l’ENIAC a través de les matemàtiques per poder-lo programar.
En aquell moment, la contribució d’aquest grup va quedar invisibilitzada; l’èxit de l’ENIAC anava acompanyat dels noms dels dos enginyers que l’havien construït, però no es van atribuir mèrits a les programadores que l’havien posat en marxa. Finalment, l’any 2010 la seva història va prendre forma de documental sota el títol “Top Secret Rosies: The Female Computers of the WWII“.
Joan Clarke i les dones de Bletchley Park
Continuem dins del context de la Segona Guerra Mundial per parlar de Joan Clarke, l’única dona que va formar part del projecte “Banburismus“, liderat per Alan Turing a Bletchley Park mentre treballaven per desxifrar Enigma, la màquina utilitzada per l’exèrcit alemany durant la guerra per encriptar les seves comunicacions.
Quan Clarke estudiava matemàtiques a Cambridge, el matemàtic Gordon Welchman va veure el seu potencial i va fer que s’unís al seu grup de treball a Bletchley Park i treballés per als serveis d’intel·ligència del Regne Unit. La criptoanalista britànica treballava dins la secció coneguda com a Hut 8 (Cabana 8), que estava centrada en els missatges emesos des dels submarins alemanys, i en va arribar a ser la subdirectora.
Tanmateix, no era l’única dona que treballava a Bletchley Park. De fet, un 75% del personal que hi havia eren dones, tot i que la majoria no formaven part dels càrrecs considerats d’alt nivell, com la feina de criptoanalista. De fet, el tipus de formació de les persones contractades era molt variat: lingüística (com en el cas de Mavis Batey), matemàtiques (com Ann Mitchell), enginyeria… però també hi havia personal sense educació superior.
Fins als anys 70 no es va començar a parlar del paper d’aquella mansió envoltada de cabanes de fusta i de la feina que s’hi havia dut a terme, i fins a l’any 2009 el govern britànic no va començar a atorgar honors al personal. A partir d’aleshores, mitjans de comunicació com la BBC van aconseguir entrevistar algunes de les dones que van treballar-hi, moltes de les quals no havien explicat ni als seus familiars aquesta part del seu passat.
Rózsa Péter
Nascuda a Hongria l’any 1905, Rózsa Péter va ser una gran matemàtica especialment coneguda per la seva contribució en l’estudi de les funcions recursives, un camp que va començar a explorar l’any 1930 quan el matemàtic László Kalmár, company d’estudis de Péter, li va suggerir que examinés els treballs incomplets de Kurt Gödel.
Dos anys després va presentar el seu treball sobre funcions recursives al Congrés Internacional de Matemàtics, obrint així un nou camp d’investigació dins les matemàtiques. Els anys següents va publicar diferents articles sobre la mateixa temàtica, va obtenir el doctorat el 1935 i va formar part del consell editorial de diferents revistes de matemàtiques d’abast internacional.
Péter sempre es va sentir atreta per la divulgació i l’ensenyament de les matemàtiques. “Jugant amb l’infinit” és un llibre destinat al públic general que va escriure durant la guerra, concretament durant un període de confinament a Budapest. Publicat l’any 1943, molts dels seus exemplars van desaparèixer a causa dels bombardejos, però es va continuar distribuint després de la guerra i es va traduir a diferents idiomes. Durant aquesta època feia classes particulars i va ser professora a escoles i instituts. En aquesta mateixa línia, al llarg de la seva vida també va escriure llibres de text per intentar millorar l’ensenyament de les matemàtiques a Hongria.
Un cop acabada la guerra, va començar a ser professora a la universitat, un càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació, i va publicar diferents llibres, entre els quals destaquem el primer llibre de funcions recursives (Funcions Recursives, 1951) o la seva publicació sobre l’aplicació de les funcions recursives dins l’àmbit de la informàtica i la relació d’aquestes amb els llenguatges de programació (Funcions Recursives en Teoria de la Computació, 1976). Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos premis i l’any 1973 va ser escollida com a membre de l’Acadèmia de Ciències d’Hongria, un fet històric perquè va ser la primera dona que va entrar a formar-ne part.
Mary Kenneth Keller
Entrem al món de la informàtica i això vol dir que és moment de parlar de la monja Mary Kenneth Keller, que va ser la primera dona que es va doctorar en informàtica als Estats Units. Llicenciada en matemàtiques i amb un màster en matemàtiques i física, va sol·licitar accés a la Universitat de Dartmouth, que fins aleshores mai havia acceptat cap dona. Keller va ser la primera en entrar-hi l’any 1958 per formar part del laboratori de Ciències de la Informàtica i allà es va convertir en una de les desenvolupadores del llenguatge de programació BASIC, un llenguatge de propòsit general pensat per a principiants i creat inicialment amb finalitats educatives.
El 1965, quan tenia 51 anys, Keller va obtenir el doctorat i poc després va entrar a treballar a la Universitat Clark de Iowa, on va fundar el Departament de Ciències de la Informàtica, que va dirigir ella mateixa durant 20 anys. Al llarg de tot aquest temps també va publicar diferents llibres i va ser una de les fundadores de l’associació ASCUE, creada per fomentar l’ús dels ordinadors dins l’àmbit de l’educació. Keller defensava fermament que la informàtica havia de ser present a les aules per garantir l’accés universal a la informació, una idea que en aquella època encara no estava gens estesa.
Després de la seva mort l’any 1985, la Universitat Clark va crear un centre amb el seu nom que ofereix un servei de suport per a estudiants i professors que necessiten ajuda amb la informàtica i les telecomunicacions.
Shirley Ann Jackson
Finalment, volem destacar com a referent la física nord-americana Shirley Ann Jackson, que va ser la primera dona afroamericana que es va doctorar a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Va començar a destacar en matemàtiques i ciències quan era a l’institut, on aconseguia les millors notes, i un cop va tancar aquella etapa va ser acceptada al MIT. Els estudiants afroamericans i les dones eren una minoria a la famosa universitat; les dones afroamericanes matriculades al centre es podien comptar, literalment, amb els dits d’una mà.
Després de graduar-se en Física i Ciències dels Materials, va decidir continuar vinculada al MIT per fer-hi la seva tesi doctoral sobre física nuclear i va obtenir el doctorat l’any 1973. Va treballar durant un període curt per al CERN, a Ginebra, i posteriorment va ser contractada als Laboratoris Bell, on durant molts anys va dedicar-se a la investigació i va publicar estudis que amb el pas dels anys donarien lloc a invencions com el telèfon amb teclat, el fax o la fibra òptica.
Al llarg de la seva vida ha estat vinculada a altres universitats com a professora, ha estat presidenta d’importants associacions relacionades amb la ciència i la investigació, ha format part d’acadèmies, comitès i consells d’administració de grans empreses, i l’any 2015 el president Obama va donar-li la Medalla Nacional de Ciència dels Estats Units, que és el màxim reconeixement per contribuir a avenços en els camps de la ciència o l’enginyeria.