Marc Antoni Soler és el vicedegà de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la UPC. En concret, és l’encarregat de les relacions amb els empreses. És professor titular i també col·labora amb el centre tecnològic de Manresa (CTM), on investiga sobre l’optimització de certs materials metal·lúrgics. També és el pare d’en Sergi i en Jan (15 i 12 anys) i un defensor declarat de la programació. Que un enginyer informàtic utilitzi codi no és nou, però que ho faci cada dia un de metal·lúrgic potser sí que és menys habitual.
· Per què creu que és important que els nens i joves aprenguin a programar?
A banda que pot ser una eina essencial per al seu futur, els exigeix que siguin molt rigorosos, ordenats i organitzats, uns valors que avui en dia no s’estilen gaire. Aquesta manera de treballar després els pot facilitar, i molt, el que fan a l’escola, a la feina o qualsevol projecte, perquè aprenen a seguir unes pautes clares, a seqüenciar els problemes i una sèrie d’habilitats transversals.
· I per aquests motius va decidir portar en Sergi i en Jan a Codelearn…
A tots dos els agradava molt la ciència i la tecnologia, suposo que per culpa meva, i el gran ja tenia mà per l’ordinador. La programació té les dues vessants: la més tècnica, perquè en informàtica moltes operacions es poden programar; i aquest estil de treball més metòdic.
· Va observar canvis en els seus fills? Es van tornar més ordenats?
I tant! El gran, que ja era organitzat, ara és capaç de traduir els problemes d’altres matèries al llenguatge informàtic. I el petit, que és més caòtic, ha agafat consciència que hi ha coses que no es poden fer de qualsevol manera, que les solucions no són immediates, i es requereixen una colla de passos.
· Tots a programar! Què n’opinen ells?
Em diuen que s’ho passen molt bé. I això és un punt molt important també, perquè estan contents i perden la por. La meva opinió és que mentre aprenguin i estiguin motivats, endavant!
· Sempre és més fàcil motivar uns nens que de forma natural els atreu aquest món que els que no són bons estudiants ni els agraden les matemàtiques.
Aquesta és una qüestió que depèn absolutament de l’habilitat del professional. S’hauria de trobar un motiu que mogui el nen i ensenyar-li els passos a poc a poc. En una conferència un professor de matemàtiques de secundària va explicar que tenia aquest problema amb els seus alumnes i se li va acudir impressionar-los amb màgia. Aleshores ells tenien curiositat per saber com havia fet el truc, però per entendre’l necessitaven primer aprendre alguna funció, teorema o equació.
· De vegades els trucs de màgia funcionen… De fet a Codelearn també hi ha exercicis de “matemàgia” a la plataforma. Creu que sabent programar trobaran feina segura el dia de demà?
Tota formació personal és una avantatge clar. Segura no ho sé, però sí que els ajudarà. L’altre plus és que encara que no estiguin treballant en un àmbit específic, com el de la informàtica, com que serveix per a tot, si un sap programar li permet parlar el mateix llenguatge que els tècnics. Els pots explicar millor les teves necessitats i pots arribar als resultats més ràpid.
· Sembla que això als EUA ho tenen molt clar, més que a Espanya. S’imagina un president d’aquí que animi els estudiants a aprendre codi?
En aquests moments a Espanya no hi ha ni consciència del que és la programació i trigarem anys lamentablement, cosa que ens pot fer quedar endarrere. Durant molt temps ha dominat el “¡que inventen ellos!” i per tradició sempre s’ha anat a remolc. La gent ho deu veure estrany; al capdavall, entrar en un àmbit nou sempre espanta.
· Què li diria a un pare que no creu en les noves tecnologies i més aviat les veu com una mera distracció?
La tecnologia no és ni bona ni dolenta. El debat sempre es troba en l’ús. La pràctica responsable i conscient la converteix en una bona eina; si no, encara estaríem encallats en el passat. I la programació, precisament, dins de les TIC és un dels instruments més beneficiosos.
· Finalment, vostè programa?
Coneixia la programació a un nivell molt bàsic i molt autodidacta. Com em passo el dia rodejat d’aparells d’informàtica, és inevitable i em programo petites accions per facilitar-me la feina diària.
· Posi un exemple.
Abans per enviar correus personalitzats de deures als alumnes em passava dues hores perquè ho havia de fer un a un. Estava segur que aquesta operació es podia realitzar de forma automàtica amb unes macros d’Excel i un llistat d’adreces electròniques. És el que et comentava abans de parlar el mateix llenguatge, com jo sabia més o menys què implicava, li vaig demanar a una programadora. Ara m’estalvio una feinada, acabo en 30 segons i em serveix per l’any vinent.