El proper dijous, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, un dia que va ser proclamat l’any 2016 per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb la intenció de reduir l’escletxa de gènere en l’accés a professions dels àmbits científic i tecnològic, on la participació de les dones és encara molt menor a la dels homes.
Un dels problemes pels quals hi ha moltes nenes o noies adolescents que potser no s’interessen especialment per aquestes matèries i no participen gaire a activitats STEAM és la falta de referents, ja que les dones sempre han estat presents al sector, amb més o menys protagonisme al llarg de la història, però en molts casos la seva feina no ha estat prou explicada i no s’ha posat com a exemple.
Per això ens agrada aprofitar aquest dia per posar noms i cognoms a algunes de les dones que han tingut un paper destacable al sector i donar a conèixer una petita part de la seva història. Avui ho farem amb cinc programadores informàtiques, però si us vau perdre la primera part del recull, us animem a llegir l’entrada de l’any passat, on vam parlar d’algunes de les dones més importants històricament per al sector tecnològic.
1. Evelyn Berezin
Nascuda a Nova York, Evelyn Berezin (1925 – 2018) encara era una nena quan es va començar a interessar per la física després de llegir les revistes de ciència-ficció que es comprava un dels seus germans. Tanmateix, a l’hora d’escollir els seus estudis superiors, inicialment va triar la branca de Ciències Empresarials. Amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial, però, els homes eren cridats per lluitar i això va fer que no anessin a la universitat i s’oferissin noves places per estudiar ciències i matemàtiques que van ser ocupades per dones. Va ser aleshores quan ella va canviar de carrera i es va graduar en Física a la Universitat de Nova York.
Durant els anys 50, mentre treballava per a una empresa especialitzada en el disseny de màquines d’escriure, anomenada Underwood i comprada posteriorment per la famosa Olivetti, Berezin va crear el que es considera el primer ordinador d’oficina, però finalment el projecte es va aturar i el producte no va arribar a comercialitzar-se mai. Ella va deixar l’empresa i al seu nou lloc de treball, a Teleregister, va desenvolupar per a United Airlines el primer sistema de reserves de bitllets d’avió.
Evelyn Berezin és coneguda com la mare dels processadors de textos, ja que a finals dels anys 60, després d’haver observat la feina de les secretàries i pensar com podia facilitar-la, va desenvolupar la idea d’un programa que permetia emmagatzemar i editar textos. La nord-americana va fundar la seva pròpia empresa, Redactron, orientada exclusivament al disseny i la producció de processadors de text. Tot i que eren màquines grans, les seves funcionalitats superaven la màquina d’escriure i l’empresa va tenir èxit, però va arribar una recessió econòmica i la va vendre. Posteriorment va treballar en empreses inversores i com a consultora per a empreses tecnològiques.
2. Frances E. Allen
Dedicar-se a la programació tampoc era la primera opció de Frances Elizabeth Allen, nascuda el 4 d’agost de 1932 a Nova York, que va ser la primera dona que va guanyar el Premi Turing, conegut com el Premi Nobel de la Informàtica. Després de graduar-se a la universitat per ser professora de ciències i matemàtiques, va començar a treballar com a professora d’institut.
Com que necessitava una altra titulació per a la feina, va fer també un màster de matemàtiques, on s’incloïen algunes assignatures de programació, i per pagar els deutes universitaris que tenia es va posar a treballar per a IBM com a formadora del llenguatge de programació Fortran. Havia de ser una feina temporal d’un any i ella tenia previst pagar els deutes i tornar a ser professora d’institut, però finalment va ser l’inici d’una carrera de 45 anys i es va jubilar a la mateixa empresa.
Aprendre Fortran i ensenyar-lo a altra gent va despertar en ella l’interès pels compiladors, que són traductors; són programes que tradueixen programes escrits en un llenguatge de programació a un altre llenguatge de programació diferent. L’empresa va assignar a Allen i el seu equip de treball un projecte de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) per desxifrar codis i obtenir informació. Van crear un compilador que era capaç d’escriure codi en tres llenguatges de programació i que s’inclouria dins del superordinador de la NSA, anomenat Stretch.
La carrera de Frances E. Allen es va centrar sobretot en el desenvolupament de compiladors i tot el seu treball va ser clau per a l’evolució de la programació i especialment l’optimització del software, ja que va facilitar que els programes per a ordinadors tinguessin millor rendiment, és a dir, que fossin cada vegada més senzills i intuïtius i funcionessin més ràpid i amb menys problemes. Per tots aquests anys de feina, l’any 2006 rep el Premi Turing com a reconeixement a la seva contribució en el món de la programació.
Allen va morir a Nova York el 4 d’agost de 2020, justament el dia que feia 88 anys.
3. Jude Milhon
La nord-americana Jude Milhon (1939-2003) va ser una coneguda hacker i una de les fundadores dels «Cypherpunks», una associació de defensors de la privacitat digital.
Activista des que era adolescent i ferma defensora dels drets civils, fins al punt d’arribar a entrar a la presó per la seva participació en diferents manifestacions, un cop en va sortir va aprendre a programar de manera autodidacta llegint un llibre per aprendre Fortran i va començar a treballar com a programadora per a una empresa de màquines expenedores a Nova York. Tanmateix, de seguida se’n va anar a viure a Califòrnia per treballar en projectes més orientats cap a la comunitat, com ho va ser la creació d’un primer sistema de xarxa pública a principis dels anys 70.
A més de defensar una xarxa pública i la presència de les dones al món tecnològic, Jude Milhon era una gran defensora de la privacitat digital i la responsabilitat social. Arribada la dècada dels 90, va publicar diversos llibres i va fundar el moviment «Cypherpunk» (un joc de paraules que combina el verb «xifrar» i el nom del moviment contracultural dels anys 70 «cyberpunk»). Els seus últims anys de vida els va dedicar al hacking i la defensa de la privacitat a la xarxa.
4. Radia Perlman
Nascuda a Virginia l’any 1951, Radia Perlman és coneguda com «la mare d’Internet», encara que a ella no li agrada aquesta idea. També és considerada com una de les pioneres de l’ensenyament de la programació per a nens perquè a mitjans dels anys 70 va desenvolupar una versió simplificada de Logo, anomenada Tortis, que podien utilitzar infants de 2 a 5 anys per programar un robot fent servir molt pocs botons.
Radia Perlman és creadora de software, enginyera de xarxes i experta en seguretat. Va començar a aprendre a programar a una classe de física del MIT, on després va obtenir el grau i el màster de matemàtiques, en una època (els anys 60) en què era una de les úniques 50 dones estudiants en un curs d’aproximadament 1.000 estudiants. A finals dels 80, també s’hi va doctorar en ciències de la computació. A més a més, quan estudiava al MIT es va unir a un grup amb qui va començar a treballar en el disseny de protocols de xarxa.
Aquesta programadora és coneguda com «la mare d’Internet» perquè és la creadora del protocol STP (Spanning Tree Protocol), una contribució que ella mateixa explica de manera senzilla en aquest vídeo. Al llarg de la seva trajectòria professional, Perlman ha registrat vora un centenar de patents, ha publicat diversos llibres sobre xarxes i seguretat de les xarxes i ha rebut molts premis i reconeixements per les seves contribucions.
5. Carol Shaw
Llicenciada en enginyeria elèctrica i ciències de la computació, Carol Shaw és coneguda per haver estat la primera dona dissenyadora de videojocs. Va néixer a Califòrnia l’any 1955 i quan estudiava a l’institut va començar a interessar-se per la programació i el disseny de videojocs per a ordinador, ja que a l’assignatura de matemàtiques aprenien una mica de llenguatge BASIC i l’institut tenia una sala d’ordinadors on els alumnes podien jugar.
De seguida va ser contractada per l’empresa Atari, on el seu primer treball va ser un joc de «Polo» (1978), un prototip que no va arribar a publicar-se però que encara es pot trobar a Internet. El seu primer joc publicat va ser el Tic-Tac-Toe 3D per a l’Atari 2600. L’any 1982 va acceptar una feina a Activision, una nova empresa creada per ex treballadors d’Atari. Allà hi va publicar el mateix any el seu joc més conegut, River Raid, que era un joc d’acció on el jugador controlava un avió que anava pujant per un riu i anava matant els enemics que es trobava pel camí, un joc senzill però innovador en aquella època. L’èxit d’aquest joc, amb més d’un milió d’exemplars venuts, va fer que es pogués jubilar als 35 anys sense haver-se de preocupar per tenir problemes econòmics.
Després de publicar River Raid va treballar en diversos jocs, però de seguida va deixar l’empresa i els seus últims sis anys com a treballadora els va dedicar a altres projectes diferents, com ara la gestió de reserves de bitllets d’avió o aspectes relacionats amb la borsa de Nova York.