Un dels aspectes més singulars de Minecraft no és visible a simple vista ni es percep de manera constant: la seva música. A diferència de la majoria de videojocs, on la banda sonora guia emocionalment el jugador de manera contínua, Minecraft adopta un enfocament radicalment diferent. La seva música apareix i desapareix, entra en bucle sense cap avís, sovint no se sent… fins que, de sobte, transforma completament un moment que semblava quotidià.
Una banda sonora pensada per no imposar-se
El compositor alemany Daniel Rosenfeld, conegut com C418, ha explicat en diverses entrevistes que el seu objectiu mai no va ser crear una banda sonora tradicional. En converses amb mitjans especialitzats, Rosenfeld ha assenyalat que la música de Minecraft havia de sentir-se “com si ja hi fos”, i no com una cosa que el joc imposa al jugador. Per aquest motiu, moltes de les peces van ser creades amb estructures simples, tempos lents i una instrumentació mínima, basada principalment en sintetitzadors suaus i pianos processats.
Aquest enfocament estava alineat amb la visió de Markus “Notch” Persson, creador del videojoc: Minecraft no té una narrativa fixa ni moments “obligatoris” d’emoció. El jugador decideix què és important i quan ho és. La música, per tant, no podia marcar un ritme extern, sinó adaptar-se a l’experiència personal de cada jugador.
Com funciona realment la música a Minecraft?
La música a Minecraft no està pensada per acompanyar constantment l’acció del jugador. A diferència d’altres videojocs, no existeix una banda sonora contínua ni una seqüència musical predefinida. En comptes d’això, el joc utilitza un sistema de reproducció intermitent, dissenyat per alternar entre llargs períodes de silenci i aparicions musicals puntuals. Aquest sistema funciona de la manera següent:
‒ Les pistes no sonen de manera contínua
‒ Un cop finalitza una peça, pot passar un llarg període de silenci absolut
‒ La següent peça es selecciona de manera aleatòria dins d’un conjunt, segons el context general del joc (superfície, coves, etc.)
‒ No hi ha transicions ni avisos: la música simplement comença
Aquest plantejament fa que el jugador no percebi la música com un element permanent del joc, sinó com una cosa gairebé fortuïta. Moltes vegades, el jugador pot passar llargues estones construint, explorant o sobrevivint sense adonar-se de l’absència de música, fins que aquesta apareix i redefineix el moment.
El poder del silenci i de l’aparició inesperada
Precisament per aquesta absència prolongada, quan la música apareix, el seu impacte emocional és molt més gran. C418 ha comentat que li interessava explorar la relació entre silenci i so, quelcom poc habitual en videojocs, on l’àudio sol ser constant.
Imagina la situació: fa estona que explores un paisatge al capvespre, col·locant blocs, sense cap acompanyament musical. De sobte, comença a sonar una peça instrumental. A nivell mecànic, el joc no ha canviat res, però l’experiència es transforma. Aquest moment, completament emergent, pot sentir-se íntim, melancòlic o fins i tot èpic, tot i que no hi hagi un objectiu concret a la pantalla. La música no crea el moment, el revela.
Música que el jugador no sempre “sent”
Un altre tret clau és que la música de Minecraft moltes vegades actua a un nivell subconscient. L’autor ha reconegut que se sentia còmode amb la idea que el jugador no s’estigués fixant en la música. De fet, això formava part del disseny: si la música es nota massa, trenca la immersió.
Per això, hi ha persones que recorden la música de Minecraft amb una sensació de nostàlgia difícil d’explicar. No és tant que recordin quan sonava una pista concreta, sinó com se sentien quan apareixia. La banda sonora queda associada a moments personals i únics per a cada jugador, no a escenes predefinides pel joc.
Una banda sonora impossible de sincronitzar
En jocs més tradicionals, la música està curosament sincronitzada amb esdeveniments: combats, victòries, derrotes. A Minecraft, això no existeix. Dos jugadors poden escoltar la mateixa peça en situacions completament diferents: un pot estar a casa seva, l’altre perdut en una expedició llunyana.
Aquest disseny reforça una idea central del joc: cada experiència és única i irrepetible. La música no acompanya una història escrita, sinó milions d’històries petites creades per cadascun dels jugadors que gaudeixen d’aquest univers.
Quan la música apareix, importa
La música a Minecraft no busca atenció constant. Funciona com un sistema de “bucles” oberts, silencis prolongats i aparicions aleatòries que respecten el ritme del jugador. De vegades passa desapercebuda durant hores; altres vegades, entra en el moment exacte per convertir una escena simple en una experiència emocionalment poderosa.
Aquesta és, probablement, una de les raons per les quals la banda sonora del videojoc ha deixat empremta: no ens diu què sentir, però quan sona, ens recorda per què som allà