Resum
Flynne Fisher és una noia que viu a una zona rural de l’Amèrica del futur. Es guanya la vida treballant per a una empresa d’impressió 3D, tot i que complementa els seus ingressos com a jugadora de jocs online. El germà de la Flynne, en Burton, és un veterà de guerra retirat pels danys que va sofrir mentre servia en una unitat d’elit de l’exèrcit i sobreviu amb la petita subvenció que el govern li atorga. A més, com la seva germana, també dedica part del seu temps als jocs online.
Wilf Netherton és un londinenc d’un món futur post-apocalíptic situat 70 anys més enllà del present de la Flynne. Es dedica a la publicitat i és un inadaptat que no encaixa a la seva època, així que s’ha aficionat a un dels passatemps que està més de moda al futur: jugar a alterar el passat.
La vida dels tres protagonistes es veurà entrellaçada inevitablement quan un dia en Burton demani a la Flynne que el substitueixi a un joc nou al que està començant a jugar i gràcies al qual els pagaran molt bé. La Flynne acceptarà i, sense voler-ho, serà testimoni d’un assassinat a dins del mateix joc… Perquè tot és un joc, oi? I què hi pot tenir a veure un habitant del futur, en tot plegat?
Per què llegir “The Peripheral”
The Peripheral és una novel·la de ciència ficció de viatges en el temps diferent a qualsevol altra que haguem pogut llegir i, segurament, això és el que resulta més interessant de la seva lectura. No es presenten els viatges en el temps com un mecanisme per traslladar físicament a les persones des d’un punt del temps a un altre, sinó que es fa ús del concepte que dóna nom a la novel·la: els perifèrics. Els perifèrics són dispositius cibernètics que serveixen com a contenidors remots per a la psique d’una persona (una mica com els avatars que avui en dia fem servir als jocs d’ordinador).
El fet que la història estigui situada en dos futurs que s’assemblen molt al nostre és especialment interessant perquè ens permet crear vincles amb la història i amb el nostre present i així conduir el lector cap a una reflexió sobre si realment aquest tipus de societat futura és la que ens interessa construir.
La novel·la barreja àrees molt diferents entre elles, però que li donen un toc de realisme al conjunt, ja que es troben tan fortament relacionades entre si que les decisions i els canvis que succeeixen dins d’una d’aquestes àrees afecten profundament les altres. La tecnologia, la política i l’economia aniran apareixent en alguns punts de la trama; tanmateix, més o menys a la meitat de la història, el gènere que pren més força és el relat policíac.
La història no és excessivament llarga i els capítols són curts (d’entre tres i cinc pàgines la majoria), però l’arrencada és una mica complicada, ja que l’autor ens situa sense cap mena d’introducció prèvia dins d’un futur diferent al nostre on tot funciona de manera diferent i, fins i tot, el vocabulari ens pot sorprendre perquè és completament inventat i no fa cap referència al llenguatge actual. Ara bé, si confiem en l’autor i superem les dificultats inicials, ben aviat veurem que la història compta amb prou elements per captar el nostre interès i mantenir-nos intrigats i pendents de saber cap a on ens portarà la trama.