Aquesta setmana celebrarem als centres la primera setmana temàtica d’aquest curs, que estarà dedicada a la supercomputació. Els supercomputadors són ordinadors que tenen unes capacitats de càlcul i de processament molt superiors a les d’un ordinador comú com els que tenim a casa. Es poden utilitzar per fer moltes tasques de càlcul en àmbits molt diferents, com els pronòstics de meteorologia, la química computacional, la mecànica quàntica, simulacions físiques, entre altres.
En el context de pandèmia que hem viscut els últims dos anys, per exemple, la supercomputació ha estat molt útil per investigar sobre el coronavirus i les maneres de lluitar-hi, tant pel que fa als possibles tractaments (vacunes o fàrmacs), a través de la bioinformàtica, com a la utilització de la intel·ligència artificial per analitzar l’evolució de la pandèmia i la propagació del virus.
L’origen dels supercomputadors data de la dècada dels 70 i van lligats al nom de Seymour Cray i la companyia Control Data Corporation (CDC). El primer d’aquests ordinadors va ser el CDC 6600, que amb un rendiment de 1 megaFLOPS va ser l’ordinador més ràpid del món durant cinc anys i es va utilitzar per a tasques d’investigació en el camp de l’energia nuclear. Aquest rendiment del CDC 6600 és una bona dada per entendre l’evolució de la supercomputació en aquests 50 anys, ja que el rendiment del supercomputador més potent de l’actualitat, Fugaku, és de 415 petaFLOPS.
Entre els múltiples descobriments de l’aplicació de la supercomputació en els darrers anys, també volem destacar-ne el «Google Maps de l’univers»: a Austràlia, un telescopi punter anomenat ASKAP (Australian Square Kilometer Array Pathfinder) i un superordinador han dibuixat en només 300 hores el mapa més detallat de l’univers, 26 terabytes de dades que formen un mapa del 83% del cel que inclou tres milions de galàxies (un milió d’elles, mai vistes). El resultat demostra que és possible realitzar aquest tipus d’estudis en poques setmanes, en comptes d’anys; a més, tota aquesta informació serà molt útil per als astrònoms, que gràcies al mapa podran explorar zones desconegudes i estudiar la formació de les estrelles o l’evolució dels forats negres.
Pel que fa al nostre entorn més proper, des de l’any 2007 a l’Estat espanyol existeix la RES (Red Española de Supercomputación), una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS) formada per diferents nodes repartits per la geografia espanyola i interconnectats entre si per xarxes d’alta velocitat. La seva missió és oferir els recursos i serveis necessaris per al desenvolupament de projectes científics i tecnològics innovadors i d’alta qualitat i actualment està formada per 16 superordinadors situats en diferents centres de recerca i universitats espanyoles.
Dins de la xarxa que forma la RES hi trobem el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC), que aquesta tardor va estrenar unes noves instal·lacions de 12.000 m2, on actualment s’està construint una nova sala per a superordinadors que podrà acollir noves infraestructures de més volum i capacitat, com el futur supercomputador MareNostrum 5.