Per què cada dia és més necessari aprendre a programar?

Per què cada dia és més necessari aprendre a programar?

Al llarg dels últims anys han aparegut diverses eines que posen el món de la programació a disposició del públic infantil i juvenil.

Aquestes eines tenen com objectiu facilitar la iniciació a la programació mitjançant un entorn amigable però que, al mateix temps, ofereix diverses alternatives d’aprenentatge dels elements bàsics dels llenguatges de programació d’alt nivell: variables, estructures de control, funcions, etc. Normalment, aquests entorns disposen d’un entorn amigable que incorpora factors motivacionals i que posen en funcionament diferents habilitats.

El que tenen en comú aquestes eines però, és que la majoria d’elles no pretenen convertir als seus usuaris en programadors experts, sinó facilitar el desenvolupament de diverses habilitats multidisciplinars que es posen en marxa quan s’elaboren petits programes encaminats, per exemple, a la resolució de problemes matemàtics o a la creació de jocs senzills.

I per què no aprendre a programar d’entrada amb llenguatges “reals” en comptes de fer-ho amb eines adaptades?

Durant els anys 80, el llenguatge BASIC permetia una aproximació a la programació senzilla, facilitant l’escriptura de línies de codi gairebé immediatament, i permetent realitzar operacions bàsiques i programes elementals sense uns coneixements profunds de programació.

Amb la creixent complexitat dels entorns gràfics a inicis dels anys 90, l’aprenentatge de la programació es va complicar en el mateix grau, allunyant-se del públic general. Els ordinadors es van generalitzar, però el seu ús es va centrar principalment en els paquets ofimàtics i de productivitat.

Actualment, els ambients de programació es basen en llenguatges orientats a objectes i la complexitat que els rodeja per començar a escriure un simple programa (per exemple, el famós Hola Món), els allunya de la seva utilització a les escoles.

Ensenyar a programar des d’aquesta perspectiva està, per tant, resevat a un alumnat amb coneixements avançats en l’àmbit de les matemàtiques i l’abstracció. És a dir, unes capacitats que no estan a l’abast (normalment) dels alumnes d’Educació Primària i Secundària. Les experiències que s’han desenvolupat en aquest àmbit, han acabat en fracàs o, fins i tot, han resultat contrapruduents.

Per posar un exemple, aconseguir moure un petit sprite (un objecte gràfic amb capacitat de ser animat) per la pantalla de l’ordinador amb un llenguatge d’alt nivell com Java, C, C++, Visual Basic, Ruby, Python, etc. resulta tan complexe que l’esforç invertit difícilment mereix la pena  en una aula escolar.

I si no ensenyem a programar amb un llenguatge “real”, per què ensenyem a programar?

Un ordinador és una màquina que, per definició, ha de ser programada per funcionar. Actualment, els ordinadors s’acostumen a usar tan sols per tasques relacionades amb programes ofimàtics i de disseny gràfic, navegar per Internet, enviar i rebre missatges de correu electrònic, etc. És a dir, tan sols s’està usant una part del que podríem anomenar tecnologies digitals: la manipulació d’informació, el seu tractament i el seu ús.

Hi ha doncs una altra part que també és rellevant: la tecnologia digital com a mitjà de construcció. Programar un ordinador implica estructurar el pensament, les idees, convertir-les en un projecte de construcció per generar quelcom nou, no tan sols manipular allò que ja existeix. Des d’aquesta perspectiva, usar els ordinadors (així com altres dispositius i ginys programables) per crear projectes genera alguns avantatges sobre l’ús habitual dels mateixos:

  • · Permet desenvolupar el pensament abstracte
  • · Afavoreix el desenvolupament del pensament algorísmic
  • · Posa en funcionament processos creatius que poden ser realitzats mitjançant treballs col·laboratius
  • · Aglutina la utilització de diferents “intel·ligències” en projectes compartits: lingüística, matemàtica, artística, espacial, musical, interpersonal i intrapersonal

Aprendre a programar doncs té un us directe en l’adquisició de la competència digital, i aquest ús ha estat tradicionalment oblidat, normalment degut a què s’intentava convertir l’alumnat en programadors experts, quelcom que només hauria d’estar pensat per aquell sector de l’alumnat que realment desitgés desenvolupar la seva tasca professional en aquest àmbit o ampliar la seva formació específica en aquest.

CODELEARN, l’escola pionera en l’ensenyament de la programació i el Pensament Computacional a Catalunya, conscient de tot el que s’ha exposat, ha desenvolupat un mètode i una plataforma pròpia orientada a ensenyar i difondre el pensament computacional i la programació als nens i adolescents, doncs el món actual presenta reptes molt importants per als nostres joves i és la nostra responsabilitat de dotar-los dels coneixements i habilitats claus per a que puguin tenir èxit en un present i futur cada vegada més competitiu.

I tu? També vols aprendre a programar? Vine a CODELEARN I COMENÇA L’AVENTURA!