“Una bona actitud determinarà el teu futur professional més que els coneixements o el talent.”

L’Albert Sellarès va ser un dels primers en creure en el mètode Codelearn. Coincidia amb un dels seus objectius vitals, que és viure sense treballar. El cert és que laboralment tampoc li feia falta aventurar-se en un nou negoci, així que d’alguna manera hi ha de creure força, o té esperit de millora, el kaizen que tant defensa. Amb trenta anys ja és el director tecnològic del grup noruec Schibsted a Espanya, més conegut per ser el propietari de webs com Fotocasa, Milanuncios, Infojobs, entre d’altres. També és un hacker que guanya concursos internacionals, o almenys ho era, perquè ja no competeix per falta de temps. Aquest apassionat de la tecnologia, que va fer del seu passatemps d’adolescent la seva professió, afirma que vol viure més de 100 anys, i jo estic segura que ho diu perquè vol seguir reinventant-se, i viatjar en cotxes elèctrics sense conductor.

 

  • Ja fa temps que es parla de la IA, però a part de la Roomba i els navegadors dels cotxes no se m’acudeixen més exemples.

El reconeixement d’imatges, l’estalvi d’energia dels telèfons mòbils, l’anàlisi d’hàbits d’algunes webs cada cop que compres o les visites… la Intel·ligència artificial no és més que una colla d’algoritmes i mecanismes de processament de dades que ens permeten principalment detectar patrons molt complexos i fer que els programes aprenguin de manera similar a com ho fem els humans. És aplicable en totes les àrees com la medicina, l’arquitectura o l’economia on ja s’utilitza. Ara mateix és l’aposta de la majoria d’empreses: adoptar aquests automatitzacions al més aviat possible per crear millors productes i serveis de qualitat.

  • Posa’m un exemple d’automatització que no siguin les dades de la plantilla de l’Excel.

La conducció autònoma. El meu cotxe circula a una velocitat de 80 km/h, tinc un vehicle davant a la mateixa velocitat, però uns quants metres més enllà hi ha un cotxe totalment parat que ha tingut un accident i que jo encara no he vist. Una màquina intel·ligent preveu que si segueixo a la mateixa velocitat xocaré amb el de davant i, de forma automàtica, redueix per evitar la topada. Aquest sistema actualment existeix i està al mercat en models com el Tesla.

  • Les màquines ens reemplaçaran! Ens robaran la feina?

Quan aquests cotxes surtin al mercat, desapareixeran molts llocs de treball sí, i serà en poc temps, però se’n crearan altres. Per això necessitem gent preparada amb aquestes noves habilitats que, a més, aniran canviant. Per aquest motiu, és tan important entendre l’essència, més que fer servir les eines, i aprendre a adaptar-se ràpid. Ja ho va dir Darwin.

  • “L’animal que sobreviu no és ni el més fort ni el més intel·ligent, sinó el que s’adapta més ràpid”. Com ho hem de fer?

Les empreses ja ho han fet! Han canviat els seus models de negoci aprofitant les TIC. Els diaris també s’han hagut de reinventar i buscar la manera d’obtenir ingressos de la publicitat en línia. Schibsted era una editorial de premsa escandinava i actualment es dedica als anuncis classificats digitals i de visualització (els populars banners).

  • I els treballadors què?

Nosaltres hem de fer-ho actualitzant els nostres coneixements i treballant les actituds. Des que vaig sortir de la universitat, m’adono cada dia més que el que determinarà allà on arribis com a professional és l’actitud, per damunt de tot el que hagis après a la carrera. El grau d’implicació, la manera de comportar-se, el preguntar sense vergonya, la mentalitat oberta, la simpatia… allò que s’anomenen les soft skills importen molt més que la resta. Una de les meves frases és que el coneixement suma, però l’actitud multiplica!

  • Falten tècnics simpàtics en el sector tecnològic?  

Te’n trobes menys sí… i falten molts perfils desenvolupadors. Hi ha una distància abismal entre el que s’ensenya a les facultats i el que es necessita per treballar. A Schibsted optem per formar recent llicenciats i per contractar perfils més sèniors. Només amb els recent llicenciats no seríem capaços de fer créixer l’organització al ritme que ens cal. Barcelona s’està convertint en un pol creixent d’atracció de negocis europeus que també estan contractant els seus empleats aquí. La realitat és que els salaris estan pujant una barbaritat.

  • Quant pot cobrar un programador?

Una persona amb molta experiència, anglès i que s’hagi anat actualitzant al llarg dels anys en les tecnologies actuals pot arribar cobrar un sou per sobre els 60.000 euros bruts l’any, el que són uns 4.000 € mensuals. Els que comencen no, és clar, però si se saben rodejar de bons professionals que els facin créixer, en uns pocs anys ja guanyaran uns 30.000 euros anuals.

  • Tu també vas adaptar-te, vas decidir obrir una escola de programació. Com va anar?

M’ho van proposar el Ramon i el Bernat, i al principi vaig declinar la proposta perquè sabia que m’ocuparia massa temps. Al setembre del 2014 finalment vaig obrir el primer Codelearn de Barcelona al barri de Sant Gervasi i, com anava tan bé, al juny de l’any següent amb un altre soci, vam obrir un altre centre a Sant Cugat.

  • No menteixis, he llegit que ho vas fer perquè volies ser independent econòmicament.

Jajaja, no ben bé, tot i que sí que és cert que ja fa temps vaig aprendre del llibre, Padre rico, padre pobre, que per gaudir de certa llibertat financera és millor crear actius, que cobrar un sou elevat. No et negaré que vaig fer els meus càlculs, però també ha pesat la vessant més altruista d’iniciar un projecte amb persones amb talent i part dels meus millors amics. A més, Catalunya necessitarà nanos amb tots aquests coneixements, i no només per ser informàtics sinó cada cop més, per qualsevol ofici.

  • Quins són els principals problemes amb què et vas topar?

En el moment d’obrir el primer centre, Codelearn només tenia una acadèmia pilot a Manresa, així que hi havia molta feina per fer. M’he ocupat, sobretot, de crear el know-how, és a dir, les eines de gestió i les rutines diàries per aplicar el mètode perquè els centres funcionin sols.

  • No us va costar trobar alumnes?

No, però sí que hem notat que la programació continua sent una assignatura estranya. Els pares no la relacionen com una activitat necessària pels seus fills, en tenen una percepció lúdica, i alguns desapunten el seu fill de Codelearn per castigar-lo perquè no fa els deures de l’escola, quan hauria de ser tot el contrari! No seria millor potenciar aquelles activitats que ensenyen coneixements importants i que saben motivar els joves per a què s’hi apliquin?

  • Perquè jugar amb l’ordinador i fer moure robots sempre és més divertit que resoldre problemes…

Aquí també els resol, però de manera diferent. Altres centres també incorporen la robòtica com a extraescolar, però la majoria de vegades només consisteix en muntar el robot, mentre que ensenyar realment programació és més difícil, requereix assimilar uns conceptes. Per nosaltres la robòtica és una altra eina per aprendre a programar. Quan li treus més suc és en la interacció precisament, un cop el tens muntat i li fas executar ordres. La majoria de pares i mares no saben apreciar encara aquesta diferència.

  • Sempre tindreu la competència de l’anglès, el futbol i la música. Creus que la superareu algun dia?

Hi hem de treballar sí, però estic segur que en qüestió de pocs anys molta més gent n’estarà conscienciada. La Generalitat ja treballa en diversos plans per impulsar l’aprenentatge de la programació com a assignatura avaluable de manera que cada cop hi som més a prop.

  • Quan els centres es posin al dia tindreu doble competència.

Al contrari, això és com l’anglès, com és la qualitat de l’anglès de les escoles? Ha canviat l’anglès des de fa una dècada? En tecnologia 10 anys és una eternitat, tot va molt ràpid. Amb el model d’ensenyament actual és molt difícil que les escoles siguin capaces d’actualitzar-se al mateix ritme que avança la tecnologia i, a més, hi haurà nens que la suspendran i necessitaran reforç. Ens adaptarem a tot el que vingui.