ChatGPT és un sistema d’intel·ligència artificial en forma de xat que està preparat per mantenir converses amb nosaltres. Entrenat a base de grans quantitats de textos, s’ha fet viral darrerament perquè és una eina realment sorprenent que és capaç de realitzar qualsevol acció relacionada amb el llenguatge i donar resposta a les nostres preguntes: ens pot respondre consultes concretes de manera molt més ràpida que si ho busquéssim nosaltres mateixos a Google i amb un cert sentit de context que li permet seguir avançant i mantenint una conversa sobre el tema, però també pot fer coses com explicar-nos un acudit, inventar-se un poema, un conte o una cançó, escriure línies de codi, fer traduccions de textos o escriure articles respectant l’extensió que li demanem. De fet, des de la seva aparició s’han creat molts més projectes que utilitzen el mateix tipus de tecnologia i que serveixen per realitzar tasques específiques, des de crear continguts fins a fórmules d’Excel.
Així doncs, com podeu haver deduït, es tracta d’una eina que facilita molts tipus de tasques i això pot ser vist i jutjat des de perspectives molt diferents. En el cas del sector educatiu, una de les pors que hi ha actualment al voltant d’aquesta eina és el tipus d’ús que en poden fer els alumnes i, davant la dificultat que tenen els docents per detectar si un treball ha estat escrit per un alumne o per un sistema com ChatGPT, fa uns dies llegíem que el Departament d’Educació de Nova York ha decidit prohibir l’ús del ChatGPT a les escoles públiques i la setmana passada les universitats australianes també es pronunciaven sobre aquesta eina i anunciaven que estaven estudiant noves mesures per evitar plagis i un mal ús de la intel·ligència artificial per part dels seus alumnes. Com sempre, les opinions són molt diverses i també hi ha una part del sector educatiu que no defensa aquesta prohibició, sinó la necessitat d’adaptar-se a l’existència d’aquestes eines i aprofitar-les per treballar a l’aula. En aquest sentit, també hi ha professors que estan explicant a través de les xarxes com estan integrant ChatGPT a les seves classes.
Educar en l’ús responsable de la tecnologia
L’arribada de noves tecnologies sempre ha suposat reptes tant dins l’àmbit educatiu com dins dels diferents sectors professionals o directament a nivell personal, ja que tothom necessita aprendre a fer-ne un ús adequat. En el cas de l’educació, l’ús generalitzat d’Internet per part de la majoria de la població, la facilitat d’accés a grans quantitats d’informació que ofereixen els motors de cerca com Google o la utilització de pàgines que contenen reculls d’informació sobre cerques concretes, com ara la Viquipèdia, s’han considerat com un perill perquè són eines molt útils però primer és necessari conscienciar els alumnes (i tota la població) sobre el seu bon ús, els seus avantatges i els seus inconvenients.
En el cas de ChatGPT, en primer lloc caldria remarcar que ens pot donar informació inexacta i, com passa amb altres fonts d’informació, és necessari verificar sempre les dades que n’obtenim. Per tant, aquí ja trobem una primera fase en què l’alumne hauria de ser capaç de treballar utilitzant altres eines per comprovar i contrastar aquesta informació, però també per ampliar-la i ser capaç d’argumentar-la utilitzant les seves paraules després d’haver fet les seves pròpies reflexions. Un dels objectius de l’educació hauria de ser ajudar l’alumnat a desenvolupar un pensament crític i treballar les seves habilitats per resoldre problemes, de manera que si aquest tipus d’eines deixen d’estar disponibles en algun moment siguin capaços de trobar altres maneres de demostrar que han adquirit unes habilitats que els ajudin a trobar solucions i entendre tot allò que han treballat. Per tant, ChatGPT és una eina que han d’aprendre a dominar perquè existeix i pot facilitar tasques, però de la qual han de ser també capaços de prescindir, de la mateixa manera que encara que existeixin les calculadores l’alumnat encara ha d’aprendre a realitzar operacions de càlculs simples perquè són el pas previ a l’adquisició d’altres coneixements més complexos i perquè per fer un ús de la calculadora primer és necessari entendre com funciona i quines tasques li podem demanar.
Si s’ensenya i s’educa la població per fer-ne un ús crític i responsable, la intel·ligència artificial no hauria de ser un problema o una amenaça, sinó una eina més d’aprenentatge i de treball. Al llarg de la història, l’aparició de noves solucions tecnològiques han provocat cert rebuig per part de les persones, que veuen com el seu rol o les tasques que feien canvien i els suposen nous reptes, però un cop ens hi hem aconseguit adaptar i hem après a utilitzar-les n’hem tret sempre la part positiva i hem entès que la tecnologia és una ajuda, però en última instància no ens fa prescindibles. La intel·ligència artificial necessita els humans i en el cas de ChatGPT ho podem veure a mesura que hi mantenim les converses perquè s’entrena i millora els seus resultats copiant, replicant i adaptant allò que li diem les persones i els textos que se n’extreuen. Qui té la capacitat creadora actualment són les persones i, per tant, cal que els més joves creixin mantenint aquesta capacitat de pensar, crear, millorar i innovar a partir de les seves pròpies idees perquè sense això no hi hauria progrés.
Aleshores, per què s’arriba a situacions de prohibició com les que hem vist? Perquè cal entendre que educar la població en l’ús d’eines com la IA no és gens fàcil, especialment si prèviament no s’han adquirit uns coneixements de base sobre el funcionament de la tecnologia i, per tant, no som capaços d’entendre com funciona. De fet, un dels motius pels quals aquests avenços tecnològics poden ser vistos inicialment com una amenaça és la dificultat d’integrar-los i de reorganitzar tot un sistema (en aquest cas, readaptar el sistema educatiu) per sumar-hi una eina que canvia totalment les necessitats d’aprenentatge dels alumnes. En aquest sentit, encara que des del Departament d’Educació de Nova York és possible que no tothom estigui en contra de l’ús de ChatGPT, segurament és més fàcil prohibir l’eina a totes les escoles que repensar la metodologia utilitzada fins ara, que va més enllà d’una decisió a nivell local, per tal de poder-la integrar. A més, també cal tenir en compte la por que generen els canvis estructurals: al cap i a la fi, el sistema educatiu no pot preveure quin serà l’ús d’aquesta eina per part d’absolutament tots els integrants del propi sistema educatiu (no només l’alumnat), de la mateixa manera que en un primer moment no pot tenir clares totes les noves regles i els nous mètodes de control que caldrà aplicar, la qual cosa comporta una reacció inicial de rebuig per les dificultats de gestió que s’hi entreveuen.
Tanmateix, com hem vist al llarg dels anys, aquest tipus de situacions només requereixen de temps i aprenentatge per tal que tothom s’adapti a les noves circumstàncies i desaparegui aquest rebuig inicial. El problema que està suposant la irrupció de ChatGPT a les escoles és precisament que hi ha entrat de manera sobtada i la majoria d’actors que formen tot el conjunt del sistema educatiu no estaven preparats per afrontar aquesta situació. Si continuem avançant en l’educació al voltant de la tecnologia i fem que cada vegada més persones siguin capaces d’entendre-la i relacionar-s’hi, l’aparició de noves eines serà cada vegada més fàcil d’assumir i serem capaços d’adaptar-nos més ràpidament a aquest tipus de situacions.