Aquesta setmana els nostres centres celebren la tercera i última setmana temàtica del curs 2021-2022, que estarà dedicada a conèixer els orígens de la informàtica.
La paraula informàtica, un neologisme que prové del francès “informatique“, es va crear a partir de la suma de les paraules “informar” i “automàtica”. Així doncs, podem definir la informàtica com la ciència que estudia el tractament automàtic de la informació o, més concretament, com el conjunt de coneixements, mètodes, processos i tècniques que possibiliten el tractament automàtic de la informació (dades) mitjançant els ordinadors.
La informàtica agrupa fonaments de les ciències de la computació, l’arquitectura dels ordinadors, la programació i el desenvolupament de programari (software) i part de l’electrònica. El conjunt de totes aquestes disciplines fa possible el processament automàtic de la informació mitjançant els dispositius electrònics i els sistemes computacionals. La informàtica posa al nostre servei aquests sistemes i ens permet fer-ne usos molt diferents, des de mirar pel·lícules fins a tasques de recerca a laboratoris. Accelera molts processos i, en general, podem dir que ens facilita la vida.
Una mica d’història
Més enllà de l’origen etimològic de la paraula informàtica, es considera que aquesta ciència té els seus orígens uns quants segles abans. De fet, hi ha diferents moments al llarg de la història que es poden considerar el seu origen. Un d’aquests moments és la creació de l’àbac xinès, uns 500 anys abans de Crist, ja que aquesta eina s’utilitzava per facilitar la realització de càlculs, però també es considera part del naixement de la informàtica la invenció d’una màquina calculadora que feia sumes i restes i que va ser creada pel científic francès Blaise Pascal el segle XVII.
Al llarg dels dos segles següents, diversos científics van millorar aquesta primera calculadora, que es podria considerar precursora dels ordinadors, i la seva capacitat per emmagatzemar informació i realitzar càlculs. Tot i així, l’autèntica revolució de la informàtica no va arribar fins al segle XX; just després de la Segona Guerra Mundial es va construir el primer ordinador de la història, l’ENIAC, una màquina enorme que va suposar el punt de partida per al posterior sorgiment dels ordinadors tal com els coneixem avui: era programable, electrònic, d’ús general i totalment digital.
Com molts avenços tecnològics al llarg de la història, la creació de l’ENIAC també té el seu origen dins l’àmbit militar. La seva construcció, que va durar tres anys, va ser finançada per l’exèrcit dels Estats Units durant la guerra, però quan es va acabar de construir el conflicte també s’havia acabat. L’ENIAC va estar en funcionament des de l’any 1947 fins al 1955, quan es va desactivar per sempre. En aquest sentit, cal destacar que abans de la invenció de l’ENIAC ja s’havien desenvolupat altres ordinadors programables, però eren d’ús restringit i no general. Les màquines Colossus eren uns ordinadors que van ser desenvolupats per criptoanalistes britànics entre els anys 1943 i 1946 amb l’objectiu de desxifrar codis durant la Segona Guerra Mundial; després del seu ús exclusiu, es van destruir per no deixar-ne cap prova.
Alan Turing i la màquina Enigma
Dins d’aquest mateix context, no podem deixar de parlar d’Alan Turing, considerat com el pare de la informàtica moderna. Aquest matemàtic i criptoanalista britànic va ser un dels actors clau durant la Segona Guerra Mundial gràcies a la feina que duia a terme a Bletchley Park, on treballava per aconseguir desxifrar els codis encriptats dels alemanys. Durant aquest conflicte bèl·lic, l’Alemanya nazi utilitzava la màquina Enigma, creada durant els darrers mesos de la Primera Guerra Mundial, per encriptar i desencriptar missatges; el treball d’Alan Turing per desxifrar aquesta informació va contribuir a avançar el final de la guerra.
Posteriorment, Turing va desenvolupar diferents màquines i va fer també contribucions dins del camp de la intel·ligència artificial, però va ser durament perseguit i processat per ser homosexual, per la qual cosa l’any 1954 va decidir posar fi a la seva vida.