“Encara s’han de trencar molts tòpics perquè la programació arribi a nens i nenes per igual”

jordiguijarro

Jordi Guijarro es defineix com un tecnòleg. És impulsor del mètode Codelearn a la zona del Baix Llobregat, una professió molt bonica segons explica, perquè li permet difondre les TIC a la societat i que compagina amb la seva activitat com a cap d’operacions i seguretat al CSUC (Consorci d’Universitats Públiques Catalanes) i professor associat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Això significa que si els serveis informàtics de les universitats tenen problemes o es troben en risc, el seu departament es posa en marxa. La ciberseguretat és un assumpte que es pren molt seriosament, com la programació, tant que recomana a les seves filles que mai depenguin d’un informàtic. Si poden solventar-se el problema elles mateixes, molt millor.
En el seu temps lliure li agrada tocar la gralla a la colla dels bastoners de Gavà i no creu que Pokémon Go sigui una completa pèrdua de temps. Fa unes setmanes va celebrar a Gavà una sessió de codi per parlar d’aquesta aplicació.

· Em costa veure els beneficis d’aquest joc. Segur que li han dit molts pares. Què els contesta?
Pokémon Go és un joc de distracció sí, però el que nosaltres volem mostrar és com la programació ens pot ajudar a millorar el nostre rendiment i a convertir-nos en millors jugadors. No ensenyem a fer trampes, sinó alguns trucs. No és possible que algú capturi 2.000 pokemons al dia. El joc té algunes llacunes pel que fa a la seguretat i en els darrers mesos ho han corregit. El que vam explicar va ser com agafar un pokemon de Las Vegas des de Barcelona, per exemple, i d’aquesta manera, els nens han d’interaccionar amb els GPS del mòbil. Es tracta, en definitiva, d’una immersió aplicada al joc i el que no et proporciona l’aplicació, un mateix aprèn a crear-ho.

· Per què sempre hem de fer trampes? És la cultura hacker?
No, hacker no és una paraula negativa. Un hacker no és res més que algú que té inquietuds i capacitat per trobar debilitats en un sistema. Nosaltres hem tingut alumnes hackers, nens a qui els agradaria anar més ràpid i ens han ajudat a construir una plataforma més robusta. Després els hem recompensat, és clar, ensenyant-los més coneixements que no estaven en el programa. Un dels papers del professor, a part d’acompanyar els alumnes en l’aprenentatge, és ser la seva referència en aspectes com la seguretat; ser guies perquè aprenguin a conviure millor en l’entorn digital.

· I no enviïn les seves fotos a desconeguts ni es passin el dia a Youtube. Sembla que faci falta molta pedagogia encara.
S’ha d’aconseguir que la gent comprengui com funciona la programació, i això ho hem d’explicar; entendre que l’objectiu és aprendre i jugar, i evitar que es consideri un negoci intrusiu. Des de les escoles la mentalitat ha començat a canviar i es promouen activitats gratuïtes com l’Hora de codi, en què els nens aprenen, acompanyats de la família fins i tot, i al final s’emporten un resultat tangible, com una aplicació o mini joc que han creat ells.

· Les seves filles també programen?
Les vam apuntar el curs passat a Codelearn i enguany, per celebrar l’aniversari de la meva dona, li organitzem una festa. La més gran, que té 11 anys, li prepara un vídeo amb fotos, transicions, efectes… mentre que la petita, que en té 9, li ha muntat un videojoc, una mena de Mario Bros on ha d’encertar les preguntes per passar a la següent pantalla. Tot plegat ho han decidit elles. Seria un exemple del que probablement altres nens de la seva edat no fan.

· Jo a la seva edat li hagués regalat un dibuix.
Perquè fa 15 anys enrere era impensable, avui vivim rodejats d’aquests dispositius (mòbils, consoles, tablets, ordinadors… ). La programació et facilita la interacció amb ells i et permet conèixer el seu llenguatge, dominar-lo i, fins i tot, canviar el seu funcionament quan no t’agrada, innovar.

· Si als 10 ja saben com crear videojocs, què fan als 15?
Els nens apliquen aquestes habilitats –o superpoders com ens agrada anomenar-los nosaltres de vegades– als seus projectes escolars abans de secundaria, cosa que agraïm molt al nou sistema d’educació de treball col·laboratiu. És al treball de recerca de batxillerat, però, on es veu més clara la diferència de qualitat. Un estudiant presenta el seu problema, que és muntar un aerogenerador, amb una plataforma Arduino i, alhora, crea una aplicació de mòbil per controlar-lo a distància. Aquesta part de gestió és addicional i afegeix molt valor. Sense tenir coneixements de programació no es podria complementar.

· No és una mica atrevit això dels superpoders?
El que compta al final és que puguin resoldre els reptes que se’ls plantegen, amb els seus propis mitjans i de forma gradual. I a més, que ho facin divertint-se. Aquesta és l’aposta de Codelearn. La programació requereix un procés, una maduració que no és fàcil. No es limita només a un curset (que també en fem: de videojocs, de música, impressió 3D…), sinó que va més enllà de la pantalla i intenta que els nens traslladin al món tangible allò que ja han aconseguit en el digital, i donin vida, per exemple, a un robot.

· I això és com els idiomes? Com més joves comencen, més ràpid avançaran?
Durant l’etapa de primària és el moment en què la presa de contacta és bàsica, sobretot perquè encara no tenen prejudicis. A partir de l’adolescència és complicat perquè trobem una forta influència social i oposició. Ser informàtic es considera friki. Encara s’han de trencar molts tòpics i aquesta fama allunya massa nenes que tenen altes capacitats.

· Falten dones científiques sí… però creia que els geeks estaven de moda!
Hi ha el que té el mòbil de darrera generació, o les últimes apps, el youtuber, això sí que triomfa, però després n’hi ha molts més que hi treballen cada dia que passen desapercebuts. La falta de presència femenina és per culpa del màrqueting: comença des de ben petits amb les joguines, la televisió i a mesura que creixen ja estan condicionats. Però la tecnologia no para, segueix en progressió ascendent i aquestes noves generacions s’han de formar per no perdre les oportunitats. Tots i totes ho han de conèixer i tenir-ho a l’abast per després poder triar. I si al final decideixen no programar, que no sigui per desconeixement.

· Ja per acabar, com resumiria la seva experiència muntant un centre Codelearn?
Si em permets amb una frase: cares de sorpresa i somriures. Les cares de sorpreses de molts nens que estaven esperant alguna cosa com Codelearn, ja que no la trobàvem, i els somriures quan cada dia van aprenent i superant-se.
En el meu cas, he estat molt a prop de la posada en marxa del centre de Gavà/Viladecans on he pogut compartir-ho amb la seva responsable Susana i els profes Adrià, Joan i Vicenç que estan duent a terme una molt bona feina amb els nostres “codelearners”.